Tractaments

El ronc per si sol no es considera una malaltia, però aquest s'ha de prendre seriosament quan va acompanyat per apnees o interrupcions de la respiració d'una durada superior als 10 segons.

El síndrome d'apnea obstructiva de la son és una patologia respiratòria que impedeix que la persona descansi durant la nit i es caracteritza per la repetició d'apnees en un nombre major de cinc per cada hora de son.

Símptomes més importants de l'apnea:

• Somnolència diürna
• Descans no reparador
• Sequedat a la boca
• Mal de cap matiner
• Disminució de la concentració i memòria

En la detecció de l’apnea juga un paper important la parella del pacient, ja que el pacient gairebé mai és conscient del seu problema. La parella detecta roncs forts, canvis freqüents de la posició del pacient i parades de la respiració que acaben amb un ronc més fort que els habituals.

És convenient realitzar un estudi de la son que ens digui si es té aquest trastorn i el seu nivell de gravetat per decidir quina és la millor opció de tractament.

Els casos greus d’apnea es solen tractar amb una CPAP (sigles en anglès) per la nit mentre es dorm. És un aparell que mitjançant una mascareta nasal transmet una pressió continua a les vies aèries impedint que aquestes es col·lapsin.

Una apnea lleu o bé, els roncs es sol tractar amb un aparell bucal MAD (sigles en anglès) que el pacient utilitza per dormir. Aquest aparell mante la mandíbula endavant i la via respiratòria oberta. Hi ha molts tipus de MAD. La majoria estan fets de plàstic dur, cobreixen les dents superiors i inferiors i estan dissenyats per donar comoditat al pacient mentre dorm.

Aquests aparells els fan i els col·loquen els dentistes després de fer un motlle de la boca. Quan està fet cal fer un ajustament de l’aparell per tenir el millor benefici i comoditat per al pacient.