• 02 DES 19

    El meu fill serra les dents: M’haig de preocupar?

    Entre el 20 i el 30 % dels infants espanyols pateixen bruxisme infantil

    Prémer i serrar les dents sol ser mal senyal. El bruxisme o l’acció de prémer les dents, ja sigui durant el dia o la nit, ha esdevingut un problema que, en el cas dels adults, hem de tractar davant el primer senyal d’alarma. No obstant, quan succeeix a la infància podem considerar-ho un procés natural fins a cert punt… Si el nostre fill serra les dents, en quin moment hauríem de començar a preocupar-nos?


    Encara que el bruxisme pot aparèixer a qualsevol edat, és un fenomen freqüent durant la infància, normalment a partir dels 4 anys. Un 10 % dels menors de 7 anys ho pateix; un percentatge que s’incrementa fins el 30 % entre els 7 i 11 anys. En aquestes edats, el bruxisme no sol ser considerat una malaltia, sinó un procés natural que estimula la formació muscular i òssia de la cara i ajuda al desenvolupament de les dents. Generalment, aquesta pressió dental desapareix progressivament amb l’aparició de les dents permanents.


    S’ha de tractar el bruxisme infantil?

    En principio no és necessari cap tractament. Però, si el bruxisme perdura durant l’adolescència, és molt recomanable acudir al dentista ja que podria provocar una sèrie de problemes, com dolor i inflamació de la mandíbula, dolors de cap i oïda i desgast a les dents.


    El dentista o l’ortodoncista valorarà si és necessari tractar-ho i, en cas afirmatiu, el tractament dependrà de cada pacient. Normalment, si l’infant és molt petit, se li pot col·locar una espècie de placa de resina (fèrula) que cobreix les dents superiors i evita que es desgastin al pressionar o serrar, a més de repartir millor la pressió entre totes les dents i músculs de la boca.


    Per què el meu fill serra les dents?

    Tal i com passa en el cas dels adults, el bruxisme infantil pot estar provocat per un conjunt de causes físiques i psicològiques. Entre les primeres, hi tenim la caiguda de les dents de llet i l’aparició de les definitives, o una mala mossegada que impedeix tancar correctament la mandíbula (maloclusió). Aquest darrer cas sol solucionar-se amb tractaments d’ortodòncia o ortopèdia dentofacial. 


    Entre les causes psicològiques trobem tots aquells trastorns o situacions que desencadenen ansietat, nerviosisme o estrès, com la hiperactivitat, hàbits com mossegar-se les ungles o canvis a la vida del nen (mudances, entrada a la llar d’infants, separació dels pares, etc.). És important evitar o minimitzar aquestes situacions. 

    + info: Tractament bruxisme