• 29 NOV 17

    Casos d’ortodòncia en mossegades obertes

    Resultats a pacients infantils i juvenils tractats per les doctores Talló i Tribó de Clínica Cervera

    Si les nostres dents no encaixen bé al tancar la mandíbula, alguna cosa falla. A aquest problema l’anomenem maloclusió i, de no tractar-se correctament, podria provocar-nos problemes més greus de tipus esquelètic i muscular. En aquest sentit, les patologies més comuns són la mossegada oberta i la mossegada creuada. Existeixen diferents mètodes per tractar aquests problemes. Un dels més utilitzats és l’ortodòncia. I, com a  mostra,  us ensenyem alguns resultats dels casos de pacients infantils i juvenils tractats per les nostres doctores Talló y Tribó. 


    Mossegada oberta


    Quan, al mossegar, les dents superiors no entren en contacte amb les inferiors, sinó que es crea un espai entre elles, parlem de mossegada oberta. Si, a més, les dents superiors no queden per davant de les inferiors, estem davant una mossegada creuada anterior o classe III. 


    En ocasions, la mossegada oberta pot derivar d’alguns hàbits infantils, com  l’ús abusiu del xumet o xuclar-se el dit polze.  


    Cas 1


    Aquesta pacient tenia una mossegada oberta anterior, a més d’una mossegada creuada dreta degut a un paladar estret. Al tancar la boca, les dents anteriors no arribaven a contactar entre elles i els queixals superiors del costat dret quedaven per dins dels inferiors. Això era causa d’un somriure asimètric, ja que la barbeta quedava desviada a la dreta. 


    Acabada la primera fase del tractament, s’ha aconseguit tancar i descreuar la mossegada. Així la pacient pot lluir a dia d’avui un somriure simètric. 


    Aquests problemes de creixement ossi és convenient tractar-los en edats infantils, abans que aquesta etapa de creixement acabi. D’aquesta manera, s’eviten tractaments més complexes y futures cirurgies. 


    Cas 2


    Abans d’iniciar el tractament, el pacient presentava una classe II, per un creixement  deficient de la mandíbula. Existia un creixement deficient anteroposterior (de davant cap endarrere) de la mandíbula, una contracció del paladar a la seva part anterior i una deficiència entre incisives superiors i inferiors molt augmentada que impossibilitava el tancament labial. A més, hi havia manca d’espai per una correcta alineació de les dents. 


    Durant els sis primers mesos de tractament, es va dur a terme la correcció esquelètica estimulant el creixement mandibular i expandint el maxil·lar. En aquests casos, l’edat del pacient és vital, ja que resulta imprescindible que encara existeixi creixement actiu, si bé iniciar el tractament a edats primerenques podria allargar la seva durada. 


    Un cop aconseguida la correcció òssia, el tractament restant es va simplificar. Després d’un any i mig amb ortodòncia fixe, les dents de la arcada superior tancaven perfectament en relació amb les dents de l’arcada inferior.  


    Cas 3


    A les fotografies de perfil fetes prèviament al tractament es veu com aquest pacient té la barbeta i l’arcada inferior molt per darrera del maxil·lar i l’arcada superior. Això és degut a una deficiència del creixement de l’os mandibular.


    Per solucionar el problema, s’ha recorregut únicament al tractament d’ortodòncia. Avui, les dents superiors i inferiors del pacient encaixen perfectament. I també s’ha corregit  la posició de la barbeta.