Implants dentals: els dubtes més comuns
La ràpida evolució de la implantologia ha propiciat l’aparició de llegendes que poden generar preguntes entre qui necessiten reposar una o més dents
Des del seu naixement al 1965 fins a dia d’avui, la implantologia s’ha desenvolupat a marxes forçades pel que refereix a materials, tècniques i tecnologia. Aquesta ràpida evolució és potser la causant de l’existència d’alguns mites al voltant de l’anomenada “tercera dentició”: els implants dentals poden ser rebutjats per l’organisme?, és llarg el tractament?, què passa si tinc poc os?... Des de Clínica Cervera donem resposta a les preguntes més freqüents sobre implants dentals.
1. No em puc posar implants dentals perquè no tinc suficient os?
La falta d’os ja no és un impediment per la col·locació d’implants. Existeixen diferents tècniques que permeten regenerar l’os perdut utilitzant substituts sintètics o biològics que estimulen la creació de nou os i poder col·locar així els implants.
2. Poden ser rebutjats per l’organisme?
La majoria dels implants es fabriquen amb titani quirúrgic, un material biocompatible, bioinert, amb capacitat d’integrar-se amb l’os (osteointegració) i amb bona tolerància per part dels teixits tous (genives). És improbable que es produeixi un rebuig, però si es donés el cas, l’implant hauria de ser retirat i podria reemplaçar-se per un altre després de la cicatrització.
3. Els implants són només per persones grans que han perdut les seves dents?
Els implants poden col·locar-se una vegada que els ossos maxil·lar i mandibular hagin acabat el seu període de creixement ossi, és a dir, als 18 anys aproximadament. A partir d’aleshores, no hi ha limitacions d’edat i qualsevol moment és bo per aquells pacients que presentin absència d’una o més dents, sempre i quan presentin un bon estat de salut bucodental.
4. És un tractament dolorós i llarg?
En la majoria dels casos, la intervenció es realitza amb anestèsia local, pel què la molèstia és mínima o inexistent. Només a algunes persones pot presentar-se certa inflamació. Pel postoperatori, si es segueixen les recomanacions del dentista, és poc molest.
Per una altra banda, la col·locació de l’implant és ràpida. Una vegada col·locat, generalment ha d’esperar-se uns mesos per la seva osteintegració i per posar les dents o corones definitives. Durant aquest temps poden utilitzar-se pròtesis provisionals.
5. Els implants dentals duren tota la vida?
Segons dades de la Societat Espanyola de Periodòncia i Osteointegració (SEPA), el 98 % dels implants s’integra en l’os després de la seva col·locació i, als 15 anys, més del 90 % dels col·locats segueix funcionant adequadament. Tot i així, no es pot garantir al 100 % que els implants dentals durin tota la vida, ja que depèn de múltiples factors. Fonamentalment, de les particularitats del pacient. Una mala higiene oral, ser fumador, una diabetis mal controlada, haver patit problemes periodontals prèviament, la osteoporosis i inclús el bruxisme són alguns factors que poden generar complicacions. Altres causes que influeixen en la durada dels implants són l’experiència i professionalitat del dentista que els hagi col·locat i, molt especialment, el tractament de manteniment que es faci posteriorment.
6. Per fi puc oblidar-me del meu raspall de dents?
Els implants dentals han de cuidar-se igual de bé que les dents naturals, és a dir, amb una bona higiene bucodental a casa i visites periòdiques al nostre dentista. Si ignorem aquestes cures, possiblement acabem patint les anomenades malalties periimplantàries que es produeixen per l’acumulació de bactèries i càlcul (“sarro”) al voltant dels implants.
+ info: Implants dentals
